Ariadna Aguilar

Synthesis neix com una recerca de comprensió personal i funcionalitat. Partint d'una tesi i d'una antítesi implícita en ella, Synthesis explora la idea del progrés a través de la contradicció, tot basant-se en el funcionament de la dialèctica hegeliana. La tesi, en el meu cas, és la línia recta, símbol d'estructura, control i rigidesa; l'antítesi, per tant, és la corba, representació de la flexibilitat, l'obertura i la desviació. Lluny d'excloure's mútuament, totes dues es necessiten i es neguen, generant un canvi abrupte que actua com a força motriu de la dialèctica. D'aquest xoc no emergeix una síntesi estable ni definitiva, sinó una forma superior i sempre provisional en la qual l'estructura sosté l'orgànic i l'orgànic humanitza l'estructura.