Laia Perramon

Senzillament soc jo, amb tot el que sento i amb tot el que arrossego, però al mateix temps sense cap intenció de saber qui soc i només tenint clara una cosa: que no sé crear si no és des de mi, que necessito connectar personalment amb tot el que faig per sentir-me'n orgullosa, i que, si no em remou, perd el sentit. Aquesta col·lecció recull gran part del que em construeix com a persona: coses que estimo, altres que em preocupen, la gent que m'envolta i, sobretot, l'art com a mètode d'expressió constant i espontani, prioritzant sempre el procés, la diversió i la llibertat d'expressió que em permet. L'art és un dels únics espais en què em sento més o menys segura i validada; és com un raig de sol a l'hivern o gairebé com l'aire que respiro. Abans he dit que no tinc intenció de saber qui soc, i és veritat, però també et puc dir que sense crear em sentiria una mica més buida, una mica menys jo. Amb els anys he anat polint els meus mètodes, m'he reconciliat amb la meva manera de ser i m'he permès crear des del caos absolut. Això ha fet callar una mica la veueta de la insuficiència, i ara ja no busco assemblar-me a res; ara, el més valuós del meu art és que és meu, i només puc traduir-ho en el fet que tota la col·lecció és una abraçada gegant a totes les versions de mi que m'han portat fins aquí. Tot tenyit de vermell, blanc i un ventall de crus, com si cadascun dels estilismes fos un personatge diferent que representa una part de mi. Petits dibuixets fets realitat, pintats de manera desenfadada amb tocs vermells, que recullen silhüetes àmplies que s'estrenyen irregularment i volums geomètrics, acompanyats de diferents estructures senzilles de tricot.