Alba Semper

Em vaig retrobar amb el meu cos molt de temps després, i hi vaig tornar com qui torna a una casa bombardejada. El vaig anar reconstruint a poc a poc, prestant-li atenció, escoltant les seves necessitats. Era un cos ple de mancances, de trinxeres, de desencerts. Un lloc que havia abandonat, que havia deixat a la seva sort, perquè si alguna cosa va aconseguir el ballet va ser arrebatar-me la sensació que aquell cos m'appartenia. Entenc que els meus dolors em van brindar l'oportunitat de descobrir qui era.