Entrevista a Izhan Alcántara, alumni d’Animació i director del guardonat curtmetratge "Peceidas"

Izhan Alcántara Pozo és un jove andalús que va finalitzar els seus estudis d’Animació a LCI Barcelona el juny de 2024. El seu projecte final de carrera, Peceidas, desenvolupat juntament amb els seus companys de promoció, no només va suposar el tancament d’una etapa formativa intensa, sinó també l’inici d’un recorregut professional que ja ha passat per festivals nacionals i internacionals i pels seus primers treballs a la indústria.

Quins records guardes del teu pas per l’Escola i de l’experiència formativa en general?

Aquests anys donen per a molts records. Per mencionar-ne algun: els viatges a Annecy, que guardo amb molt d’afecte, perquè vaig tenir l’oportunitat de conèixer millor persones que, a dia d’avui, continuo apreciant, i també d’entendre una mica millor el món de l’animació i aquest entramat que es mou a les ombres dels festivals i d’aquest tipus de trobades, i que dona vida a la indústria.

I no podria deixar d’esmentar Peceidas. Tot i que, si l’hagués de definir amb una sola paraula, seria “calvari”, si en pogués fer servir dues, seria “beneït calvari”. No romantitzaré llevar-me a les 6:30 del matí, posar-me a treballar en el curtmetratge i deixar-ho a les 10 del vespre. I repetir-ho, caps de setmana inclosos. Però, estimant com estimo aquest art, tenir l’oportunitat de desenvolupar un curt amb les meves companyes i professores, que ens van ajudar en tot moment (en especial la Susana Martín, que ens feia de psicòloga, ens pujava els ànims i ens guiava perquè no ens matéssim entre nosaltres), va ser increïble.

Poder explicar una història creada per mi ha estat complir un dels meus somnis. Tot i que hi hagi molt a millorar, vam aconseguir fer 14 minuts de curt en sis mesos, i va ser gràcies a l’afecte i al respecte amb què ens tractàvem com a equip. Va ser un calvari, sí, però també el millor tancament que podia demanar per acabar aquesta etapa, i a més em va servir per començar la que venia després: la laboral.

El vostre curtmetratge final de carrera, Peceidas, ha rebut nombrosos reconeixements en festivals: AMiK (Budapest), SEVIFF (Sevilla), Varsity Film Expo (Zàmbia), etc. Com has viscut tot aquest recorregut? Hi ha algun premi o selecció que recordis amb especial afecte?

Just acabar Peceidas no en volia saber res més, perquè vaig acabar molt cremat (vaig trigar uns quatre mesos a recuperar-me). Però sabia que ara venia una altra part molt important i que, si jugava bé les meves cartes, la podria gaudir molt: els festivals. Així que, al meu ritme, vaig començar a registrar el curt en plataformes de festivals i a enviar-lo sense discriminació a tots els festivals gratuïts que trobava, i a algun de pagament quan ho veia viable o teníem pressupost. La llàstima és que, a excepció de dos (i a un no hi vaig poder anar), tots els vaig viure de manera online, i sento que així es perd part de la màgia.

Però, sens dubte, el que sempre tindrà un lloc al meu cor va ser quan un festival em va escriure el dia abans de la seva celebració per preguntar-me si de veritat no podia anar-hi, si no tenia familiars amb qui quedar-me, etc., només per dir-me l’endemà que havíem guanyat un premi. Potser, si hagués sabut que el teníem, hauria intentat anar-hi amb més insistència, però tot i així era complicat. No és barat anar a Budapest.

Acabes de participar a El tesoro de Barracuda, el teu primer treball professional després de graduar-te. El film ha estat nominat als Premis Forqué i als Gaudí. Com vas arribar a formar part de l’equip de Star Toons Animation i quin paper vas tenir a la pel·lícula?

Vaig entrar a El tesoro de Barracuda gràcies a la recomanació de Juan Huarte, que va ser el meu professor a LCI. Li van demanar animadors i allà va aparèixer el meu nom, entre el d’altres companyes. Vaig haver de fer un test que va durar tres dies i vaig passar per totes les fases emocionals possibles: vaig sentir que em menjava el món només per tenir l’oportunitat, plorava per no estar a l’altura i desaprofitar-la… i també vaig plorar perquè era exactament el que volia fer. Soc una mica dramàtic a vegades, ja m’ho diu la meva mare. Però ho vaig aconseguir, i aquí estem. Vaig treballar com a rough animator vivint a Barcelona, per a un estudi del Perú que treballava per a un altre de València. A l’hora de rebre feedback era curiós el desajust horari.

Ens has comentat com d’important va ser per a tu aconseguir aquesta primera feina. Com vas viure aquell moment i què t’ha aportat a nivell personal i professional?

Sincerament, van ser moments molt durs, perquè estava treballant a Zara i tot el temps lliure que tenia el dedicava a animar. Vaig acabar deixant la feina per poder fer bé els meus plans (entre altres motius) i aprofitar de veritat aquesta oportunitat. No m’ho acabava de creure. Sé que en aquesta indústria cal currar molt per aconseguir-ho, però també hi ha un alt percentatge de sort: estar al lloc correcte en el moment correcte. Per això estic molt agraït al Juan per haver-me tingut present en aquell moment.

Quin consell donaries als estudiants que estan acabant la seva formació i comencen a buscar les seves primeres oportunitats al sector?

Tenint en compte que jo tampoc tinc gaire més recorregut que ells, no sé si podré donar consells gaire útils. Però diria que no es quedin quiets. Que vagin a esdeveniments, parlin amb gent, currin molt i ho mostrin. De res serveix tenir una bonica reel si només la veu la teva àvia. Que a ella segur que li encanta, però si et pogués contractar, ja ho hauria fet.

Confieu en vosaltres mateixos, perquè hi ha molta incertesa i, com he dit abans, a vegades pots currar com ningú i, per qüestions externes a tu, no aconseguir-ho. I creeu comunitat. Ens hem de donar suport mútuament: la victòria d’una companya és la teva victòria. Ja n’hi ha prou de competitivitat insana. Més abraçades i menys enveja. Però també descanseu i viviu. És una cursa de fons i, al final, som éssers de carn i ossos amb moltes més necessitats que només la creativa.

En què estàs treballant actualment? Què t’agradaria fer a curt termini dins del món de l’animació?

Soc autònom i vaig picant projectes d’aquí i d’allà: animació, disseny gràfic i il·lustració. Ara mateix estic treballant fent clean per a una pel·lícula, ajudant el Nacho Ezquerra (rough animator), però no puc dir el nom o em porten a la presó. És la tercera pel·lícula en què he aconseguit treballar, entre altres projectes. També estic fent animacions per al pòdcast El Club de la Corchea.

A curt termini m’agradaria continuar desenvolupant dos projectes que tinc entre mans. Un és Yo, conmigo y Aloma, que estic creant juntament amb la directora d’art i productora de Peceidas, Maria Perez (la meva parella). Bàsicament tracta sobre en Javi, el nostre protagonista, que descobreix, mitjançant una meditació guiada, que el seu nen interior és mort. I també estem treballant en una versió de Peceidas en format sèrie, on ens hem posat el mono de paleta i estem tancant tots aquells sots narratius que vam deixar per les presses.

Si a tu també t’apassiona el món de l’animació i vols dedicar-t’hi professionalment, descobreix el nostre grau oficial.