La jornada internacional «Art en moviment» converteix LCI Barcelona en punt de trobada del sector de l'animació

El nostre campus va ser escenari de la jornada internacional «Art en moviment: Animació, Educació i Pràctiques Contemporànies», que vam organitzar conjuntament amb el Departament d'Arts i Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. La trobada, celebrada a la Sala Montreal, va reunir investigadors, docents i artistes al voltant de la imatge gràfica i audiovisual en moviment com a eina de creació, educació i recerca en l'àmbit de l'art contemporani.

Després d’una presentació a càrrec de Carme Porta i Vicent Matamoros, la jornada es va articular en dos blocs de ponències. El primer, dedicat a l'animació i la imatge en moviment, va incloure les intervencions de Marta Lafuente, Izabela Plucińska, David Carretero (responsable de la nostra àrea de Videojocs, Animació i VFX) i Alba Giménez Gil (coordinadora d’Investigació de LCI).

El segon bloc, centrat en la performance, la pintura i el registre audiovisual, va reunir Rafael Romero, Piotr Perski i Lydia De Casademunt Porta i va concloure amb una taula rodona de preguntes i respostes. A la tarda, la jornada va culminar amb una masterclass de dues hores a càrrec d'Izabela Plucińska. La coordinació de l'esdeveniment va anar a càrrec del docent i artista Piotr Perski i David Carretero.

La trobada va comptar amb la col·laboració dels grups d'innovació docent M.I.M.A. i Pulchrum, així com del Consolat General de la República de Polònia a Barcelona i l'Institut Polonès de Cultura de Madrid. A la jornada va assistir Ilona Kałdońska, cònsol de Polònia a Barcelona, que va ser rebuda per la nostra directora general Sílvia Viudas, la directora acadèmica Miljana Micovic i els coordinadors de l'esdeveniment.

Entrevista amb Izabela Plucińska

Una de les figures més destacades de la jornada va ser la cineasta i guionista polonesa Izabela Plucińska, reconeguda internacionalment pel seu treball amb l'animació de plastilina. A més de la seva ponència matinal, va impartir una masterclass a la tarda en la qual va compartir el seu procés creatiu amb els participants. Vam tenir l’oportunitat de parlar amb ella sobre la seva pràctica artística i la seva experiència durant la jornada:

El teu treball combina l'animació amb tècniques molt tàctils i materials, especialment l'animació en plastilina. Què et va atraure inicialment d'aquest mitjà i quines possibilitats ofereix que altres tècniques d'animació no tenen?

El que em va atraure inicialment de l'animació en plastilina va ser la seva fisicitat i el contacte directe amb el material. Em fascinava la idea de poder tocar literalment la imatge, donar-li forma amb les mans i veure-la transformar-se fotograma a fotograma. A diferència de l'animació digital, on molts processos ocorren en pantalla, aquí cada moviment deixa una empremta real i material. Aquesta tècnica ofereix una llibertat molt especial a l'hora de crear emocions i atmosfera. El material mateix comença a «actuar»: la seva textura, el seu pes i la manera com es deforma influeixen en la narrativa. Per això la imatge es percep més orgànica i de vegades imprevisible, i el procés creatiu condueix sovint a descobriments que no es poden planificar d'antuvi.

Durant la teva masterclass vas compartir el teu procés creatiu i la manera com construeixes narratives a través del moviment i el material. Quines eren les idees clau que volies que els assistents s'enduguessin de la sessió?

Una de les idees més importants que volia transmetre era que la tècnica no ha de ser mai un fi en si mateixa, sinó una eina per explicar una història i expressar emocions. Un altre missatge clau va ser la importància de l'experimentació i l'obertura a l'atzar. En animació, algunes de les solucions més interessants apareixen quan alguna cosa no surt exactament com estava previst. Vaig animar els participants a explorar diferents materials, combinar tècniques i permetre's una certa espontaneïtat en el procés creatiu.

Alguns dels assistents eren estudiants d'animació. Quin consell donaries als joves animadors que estan començant a desenvolupar la seva pròpia veu artística?

El meu primer consell seria que fossin pacients amb el seu propi procés creatiu. Trobar la veu artística requereix temps i molts experiments. És important provar diferents tècniques, temàtiques i formes, perquè sovint alguna cosa molt personal sorgeix precisament d'aquesta exploració.

També animaria els joves artistes a ser valents a l'hora d'explicar històries que realment els importin. Les pel·lícules més poderoses solen sorgir d'experiències o emocions molt personals.

I, finalment, diria: intenteu no comparar-vos massa amb els altres. La inspiració és important, però cada artista es desenvolupa al seu propi ritme. El més important és mantenir-se curiós i continuar treballant de manera constant en la pròpia veu.

Quina impressió t'emportes del nostre entorn creatiu?

Per a mi, la trobada amb els estudiants és sempre un procés bidireccional. Per descomptat, comparteixo la meva experiència, però al mateix temps rebo molta energia de les seves perspectives fresques i de la seva valentia per pensar de manera diferent sobre les imatges i la narració. Espero que la meva presentació sobre l'Acadèmia d'Art de Szczecin i el meu treball hagi resultat interessant. Potser inspirarà alguns estudiants a participar en un intercanvi Erasmus.

És en aquestes trobades on neixen les noves idees. Recentment vam tenir la inauguració de l'exposició poloneso-germano-txeca de titelles i escenografia d'animació, ANIMATEIA. Algun dia m'encantaria portar aquesta exposició a Barcelona i també mostrar les titelles creades per estudiants i artistes d'allà.

Moltes gràcies als organitzadors de LCI Barcelona i, especialment, a Piotr Perski per la idea i la invitació.

Aquest encontre reafirma el nostre compromís amb la recerca, la innovació pedagògica i el diàleg entre educació i pràctica artística contemporània.